Arribats al punt on som, em sembla que l’argument de la il·legalitat per oposar-se al referèndum ja no és suficient. O no hauria de ser-ho, en boca de qualsevol persona, entitat o partit polític que vulgui ser reconegut entre els practicants de la democràcia. Afirmar que allò que vol fer l’altre és il·legal perquè ho prohibeix una llei que només pots canviar tu, s’acosta perillosament al que passa en els estats totalitaris.

Qualsevol negativa a la proposta de canviar una llei hauria d’anar necessàriament acompanyada d’una explicació i d’una alternativa. Ni una cosa ni l’altra han posat mai damunt la taula la senyora Arrimadas ni els senyors Iceta i García Albiol, màxims dirigents a Catalunya dels partits que blasmen la celebració del referèndum convocat per diumenge vinent.

Per quins motius aquests tres dirigents polítics es neguen a modificar la Constitució i, així, donar legalitat a la consulta? Doncs no ho sabem. Ens diuen, només, que la independència seria un mal negoci, que, fora d’Europa, Catalunya no seria un país viable, que el que ens convé —en el món d’ara i el que ve— és seguir vinculats a Espanya. Però això només són opinions, tan respectables com les que defensen posicions contràries. L’explicació, doncs, segueix pendent: per què aquesta senyora i aquests dos senyors, catalans tots tres, volen tapar la boca a tots els altres catalans? Per què no s’avenen a negociar un canvi constitucional que faci possible un referèndum? Per què no accepten una votació en la qual un projecte d’independència es contraposi a una nova proposta d’encaix de Catalunya a Espanya?

He de confessar el meu disgust per l’espectacle que va representar-se al Parlament a principis de mes, en el qual les tres persones al·ludides van exercir un paper destacat, sempre per denunciar suposats abusos, feblesa democràtica i frau de llei, mai per presentar cap alternativa. Abusos, feblesa democràtica i frau de llei que ara veig, multiplicats fins a la nàusea, en l’espectacle que representen aquests dies a Catalunya el govern del PP, C’s i socialistes.

Dos espectacles, doncs, amb algun element comú però amb objectius contraris. Allò del Parlament tenia el propòsit de donar veu i poder de decisió a tots els ciutadans de Catalunya. El que passa aquests dies als carrers i a determinats despatxos té la intenció de silenciar la voluntat de tots els catalans, també la dels seguidors dels partits que representen aquella senyora i aquells dos senyors.