Expressament absent de l’única votació a la que no podia faltar, José Montilla, senador i expresident de la Generalitat, vessa aquests dies la seva irritació amb el procés en una ronda d’entrevistes en les quals, en un to decididament emprenyat, insisteix a difondre un doble missatge:

-a) La independència és impossible.

-b) La solució està en la reforma de la Constitució.

Un doble missatge que amaneix amb severes i crispades crítiques a la dreta, a l’esquerra i, sobretot —sobretot— a l’infern independentista. En moltes de les crítiques que fa als dirigents independentistes segurament ens posaríem d’acord, si parlem, és clar, de les referides a les formes i a determinades actuacions. També trobaríem punts de vista coincidents en les invectives que dirigeix al PP i no tant en les que adreça a Podemos.

Només els socialistes, si hem de fer cas del president Montilla, estan lliures de culpa i ofereixen solucions. Els independentistes, diu, no tenen cap futur. Tant li fa si són set o set milions, els que ho demanin, perquè la independència de Catalunya mai no serà sotmesa a una votació acordada per la senzilla raó que els grans partits espanyols no ho permetran. No cal, doncs, que se’n parli més: tothom a callar i a creure, no fos cas que ell es veiés obligat a explicar amb quin dret moral i democràtic un català —i no pas un català qualsevol— es posa enfront, no dels independentistes, sinó dels catalans que han volgut i volen un referèndum legal i acordat.

No li negaré, al president Montilla, que una reforma Constitucional, plantejada a temps, podria haver estat una solució. I que, amb unes altres actituds, potser encara podria ser-ho. Però desenganyem-nos: l’actuació de socialistes i populars en relació amb Catalunya durant les últimes dècades, i l’eclosió de C’s, no convida a l’optimisme.

Què en sabem de l’Espanya federal que propugnen els socialistes? Per quins motius eviten donar detalls dels efectes que tindria al conjunt de l’Estat i a cada autonomia en particular? No troba, president Montilla, que potser la seva irritació estaria molt més justificada si tots els catalans sabéssim, amb un cert grau de detall, què vol el PSC per Catalunya?

Llegeixo al seu web, president: “El problema és polític, l’ha generat la política i l’ha agreujat la manca de política”. D’acord. Però, a qui l’atribuïm, la mancança? Només al senyor Rajoy?