L‘ admonició és clara: el Govern de la Generalitat i els partits independentistes han de complir la llei; només així hi haurà alguna possibilitat de sortir de l’embolic en què ens trobem. Està molt bé, aquesta exigència. Però, no ha de complir-la igualment el Govern de l’Estat, la llei? I els partits unionistes, i els jutges i els fiscals?

Es va aplicar de forma ajustada amb la llei, l’article 155? Malauradament, tardarem anys a saber-ho. I la resposta tindrà una repercussió estrictament simbòlica. Els efectes de la intervenció estatal de cap manera podran ser corregits: el Govern destituït no podrà ser reposat; el Parlament dissolt, tampoc. I els responsables d’aquestes decisions, si finalment es declaren irregulars a no ajustades a la llei, només seran objecte d’una reprovació simbòlica, en cap cas rebran un càstig proporcional al dany causat.

Una cosa semblant passa amb els procediments judicials. Realment hi ha una base sòlida en les acusacions de rebel·lió i de sedició? Nombrosos juristes de gran prestigi, sense cap vinculació o obertament contraris a l’independentisme, diuen que no. És proporcionada la presó preventiva? Les mateixes veus advoquen novament pel no.

Aleshores, què hi fan a Estremera, Alcalá-Meco o Soto del Real la presidenta del Parlament, els membres del Govern destituït o els Jordis, sobretot els Jordis? Doncs hi són perquè l’opinió que compta és la del jutge instructor, que ha fet seves les acusacions de la fiscalia.

Es pot fer res per evitar que el càstig esdevingui un fet consumat sense possibilitat de reparació efectiva? I tant que sí! És l’indult, la solució? O l’acostament dels presos? Doncs no, perquè cap de les dues qüestionen l’origen del problema ni obren des d’ara mateix la porta de les presons. La solució està en mans del fiscal, que amb una valoració més afinada dels fets —i segurament més equànime— potser podria abandonar les acusacions de rebel·lió i de sedició i mirar d’argumentar la de desobediència i —si troba proves concloents— la de malversació.

Ningú no ho posa en dubte, que la llei s’ha de complir. Però fer-ne un ús espuri o fraudulent, és molt més greu que vulnerar-la.