No se’n saben gaires coses, dels creadors de la gran masia del Pla Traver. Les poques dades que hi ha a l’abast els presenten —en els segles XIV i XV— com una família emprenedora que, a més de dirigir les feines del mas, participava activament de la vida econòmica i social de la comarca. Era gent que es guanyava bé la vida i que tenia capacitat econòmica per prestar diners i per adquirir noves propietats. I tot això ho feia des d’una masia que si avui ja resulta apartada del món, quan no es tenia cap altre possibilitat que moure’s a peu, en carro o a cavall, qualsevol contacte amb un nucli habitat exigia un esforç enorme, un autèntic sacrifici.

Situada en el terme municipal de Sant Privat d’en Bas, a 1.270 metres d’altitud, des de la casa s’observa un magnífic panorama de la plana d’en Bas, amb la Serra del Corb al fons. Voltada de prats —amb vaques a l’estiu i cavalls tot l’any—, externament manté l’aspecte original que va anar adquirint amb les successives ampliacions. És a l’interior, on s’han produït els grans canvis, tots destinats a incorporar uns serveis que aquells estadants del segle XV —i els del XVII o del XIX…— no haurien gosat imaginar i que els actuals propietaris consideren del tot imprescindibles: algú hi passaria més de 24 hores, a la masia del Pla Traver, sense calefacció i cambra de bany, sense rentadora i rentaplats, sense cuina de gas i sense wifi?

Amb els camins passa una cosa semblant. Han canviat ben poc, en els últims segles, però si amb el carro era un matament, baixar fins a Vidrà —el poble més proper—, amb el Jeep de l’actual propietari resulta quasi un plaer. Sobretot si no es té pressa i es pot prestar atenció al paisatge. Sortint dels prats que volten la casa, vagi per on vagi, el caminant s’endinsarà en un bosc sense fi de cirerers, faigs i freixes, d’un ocre grisenc la tardor i l’hivern, de tots els colors del verd durant la primavera i començaments d’estiu.

El domini de la masia del Pla Traver arriba fins al punt més emblemàtic de la contrada: el cim del Puigsacalm, a 1.515 metres d’altitud. Aquí, en un dia clar, la vista s’eixampla en una panoràmica que va des de la badia de Roses al Pedraforca, des del Puigmal al Montseny o a Montserrat. Però el que té de més extraordinari, el Puigsacalm, no és pas aquest mirador exposat a tots els vents. Són els camins que hi menen —entapissats de fulles mortes a l’hivern, colgats d’un fullatge espès durant l’estiu—, els que fan l’excursió inoblidable.

Entre prats i boscos, la masia del Pla Traver ha estat ininterrompudament habitada durant segles. Que se sàpiga, ni aquells estadants més reculats ni els d’ara han tingut mai la temptació d’abandonar-la. Perquè hi viuen presoners del silenci i la verdor, per dir-ho amb les paraules del poeta.