El 1976, pocs mesos després de la mort de Franco, vaig abandonar els estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola per exercir el periodisme. Primer, a la ràdio, quan la ràdio privada deixava enrere la retransmissió obligada del Diario hablado de Radio Nacional de España i estrenava la llibertat informativa. Després, a la televisió, quan a Catalunya i a Espanya de televisió només n’hi havia una i el vídeo encara no havia substituït la pel·lícula de 16 mil·límetres a l’hora de fer reportatges al carrer. I, finalment, a la premsa, quan la composició electrònica i les rotatives òfset acabaven de prendre el relleu a la linotípia i la impressió tipogràfica.

Però cap dels avenços tècnics que acabo d’esmentar —ni els que vindrien després— ha canviat tant el món del periodisme, i de la comunicació en general, com el desenvolupament i la popularització d’Internet. La revolució digital, amb l’eclosió de les pantalles personals i la possibilitat de connectar-se des de qualsevol lloc i a un preu cada cop més baix, ha provocat un autèntic terratrèmol en l’univers comunicacional.

Només la ràdio ha trobat en la xarxa un aliat formidable. Però la televisió i especialment la premsa caminen a les palpentes, buscant el llenguatge i el model de negoci que els pugui fer rendibles, requisit indispensable per oferir, també a les tauletes i als anomenats telèfons intel·ligents, un periodisme professional de qualitat.

No sé si en aquest futur hi puc aportar gaire res. Però l’accés a Internet s’ha fet tan senzill, que resulta difícil sostreure’s a la temptació de participar-hi, ni que sigui des d’un simple blog.

Engego, doncs, un blog de contingut heterogeni. Hi parlaré de les coses que m’ocupen i de les que em preocupen. M’ocupa la fotografia, sobretot de paisatges, naturals i humans. M’amoïnen la política i les polítiques. Em neguiteja el meu ofici, la forma com es practica, l’ús que se’n fa. Tinc el propòsit, també, de recuperar algunes de les coses que he escrit al llarg dels anys, no tant amb la intenció de reproduir-les com la d’evocar les circumstàncies o els motius que les van inspirar.